L'ESPAI DE XIMO

A partir d'ara, tanque l'SPACE i em trasllade al Blogger.
Ací teniu l'enllaç:
http://buscamurs.blogspot.com/

A veure si en Blogger es poden fer servir altres utilitats, perquè ací les trobe prou limitades, especialment mapes i tracks.
Salut!

Encara tenia pendent la valoració de la Lliga 2009, així que la faré ara, després del Campionat Absolut.

LLIGA:

El resultat final ha estat el següent:

	Posició	Temps	Distància	Min/km	Ppm	Desnivell +	Desnivell -
2008	81	7:50:37	64’11km	07:20	172	3303
2009	87	6:58:10	62’9km	06:39	172	3570

El 2009, la Federació em dóna el 85, però he de tenir en compte que les dues primeres fèmines han sumat menys temps que jo.

Les xifres crec que són eloqüents: 1’21km menys de distancia, però 52’ 27” menys que l’any passat i amb 267 metres de desnivell positiu més. La mitjana de minut per quilòmetre també s’ha reduït 41”, mantenint la mateixa freqüència cardíaca.

Per tant, tot i haver endarrerit posicions en la classificació final, trobe que el rendiment ha sigut excel·lent i que l’entrenament està donant els seus fruits. I més si tenim en compte els problemes de salut des de la segona carrera. Estic molt content i espere poder superar estos resultats l’any que ve.

 

CAMPIONAT ABSOLUT

Quant al Campionat Absolut, el resultat és el següent:

	Posició	Temps	Distància	Min/km	Ppm	Desnivell +	Desnivell -
2008	157	3:16:58	19’5 km	10:06	170	1470
2009	135	3:29:16	21’9km	09:33	166	1784	1791

Tot i les dues caigudes (sense conseqüències) i les rampes que em martiritzaren els últims quilòmetres, trobe que l’evolució és molt positiva: la carrera s’ha disputat un mes abans que en el 2008, també era molt tècnica, tenia més desnivell acumulat (200-300m positius) i he avançat llocs en la classificació general. Què ha eixit més lenta? Sï, és cert, però també té 2’4 km més que Bussot i més desnivell.

En conclusió, l’estat de forma va millorant i, si he pogut superar esta carrera, vol dir que estic bé, tot i que he de millorar molt de cara als objectius que vénen. El primer, el 29: acabar la Marató de Borriol. Després, Mim i Campionat d'Espanya. De la CCC ja parlarem a partir de juny...

Com que demà no crec que estiga per a escriure i ara tinc una horeta sense alumnat, aprofite per a fer l'entrada que presidirà la pròxima setmana:

No havia pogut fer res després de la tercera carrera de Lliga, sols recuperar-me tot el possible i intentar posar-me bé. Així que el dissabte, mogut per la necessitat d'aire lliure i entrenament aprofite el magnífic dia que fa per a fer la Romeria a la Magdalena... huit dies abans.

Isc de l'Auditori per les rondes, carril bici direcció Benicàssim i cap a la Magadalena. Puge a l'ermita, descanse un momentet, i me'n torne, esta vegada baixant per Sant Francesc de la Font per retallar el quilometratge. Les sensacions, horroroses: mig deshidratat, cansat i amb la sensació que el meu viatge pel Purgatori encara no ha acabat.

El resum tècnic: 19'85km; 01:42:24; a 5:09/km; ppm 160; +248m, -250m  Recorregut al WIKILOC.

Content per haver eixit a entrenar, per haver pujat una setmana abans a la Magdalena, ja que no podré estar el dia 15 perquè és el Campionat Autonòmic a Crevillent... però de nou a la infermeria i per a sopetes.

Espere que el nou tractament faça efecte i no em toque prendre antibiòtics. Ja veurem. De moment, avaluacions, notes.... i últims dies de classe abans de Magdalena.

Després d'una setmana més sense poder entrenar, es presentava la tercera carrera de Lliga. Ens aplegàvem els viatgers a les 6 i mitja en la plaça de la Independència (la Farola) Teo, Wushi i jo; replegàvem el Grallero i marxàvem cap allà. Arribem bé de temps, les indicacions són bones, però ens trobem el problema de sempre: cua en la retirada de dorsals.

Després d'un munt de dubtes, trie malles pirates, mànega curta i maneguins, per si els núvols i el vent fan que el fred es faça sentir pels cims que hem de coronar. Un breu escalfament i em situe prou avant. Donen l'eixida i eixim llançats, molt ràpids asfalt amunt; vaig darrere de Xari, Patri i alguna altra bona referència. En canviar a la pista, Xari comença a allunyar-se, i Patri es queda un por davant. Arribem encara a un ritme infernal a l aprimera pujada. Ja ens avançat alguns corredors que han recuperat des de darrere quan arribem a la primera pujada: em note fluix i cansat, així que comence a alternar caminar/trotar. Al principi no m'avancen molts, però a mesura que estem més amunt, els més forts ens avancen, entre ell Berto i Ayacucho que pugen a un ritme infernal. Quan coronem em faig el primer gel, poca broma. Tornem a una pista enfangada i plana que es fa molt llarga. Primer avituallament i l'anècdota del dia. Anem un home i jo canviant impresions sobre la carrera quan ens avancen dos corredors: un pegat-li una esbroncada impressionant a l'altre. La qüestió és que li està recriminant que haja llançat un got fora de les zones disposades per a fer-ho i l'amenaça amb denunciar-lo perquè el desqualifiquen. Davant la insistència del xic i de l'home amb qui anava xarrant, pega mitja volta i se'n va a replegar el got. Ole els dos: el del "puro" i el que rectifica un comportament inadequat i desfa el mal que ha fet.

Iniciem la segona pujada per un terreny més o menys assequible, però ben aviat la senda pica a munt i cresteja. Continue tenint a Patri, Pipe i Morten davant meu, a pocs metres. Quan coronem, la cosa no pinta bé: pedres de punta, fang cobrint les pedres (cosa que les fa encara més perilloses), pedres humides, vegetació que cobreix la senda i no deixa veure el que hi ha més enllà... M'acontente de seguir el ritme dels que van davant, no vull jugar-me el físic en avançaments kamikazes. I s'inicia el llarg descens final. Al principi el ritme és molt conservador, i quan se m'esgota la paciència després d'estar a punt d'anar-me'n a terra dues vegades per la torpesa dels de davant, faig un parell d'avançaments i em tire avall a bon ritme, fins que de nou em trobe un tap. M'he d'acontentar i deixar-ho córrer. Patri, Pipe i Morten han tingut més sort, però en arribar a la pista els alcance. Patri va desfeta, Morten ha desparegut i Pipe té ganes de córrer. Els anime, però comprove que la cosa no està per festes. Pipe em pregunta/demana si acompanye a Patri. Li dic que tire tranquil, que em quede jo... i acompany a Patri els últims quilòmetres. Se'ns fan molt llargs. Patri va molt justeta, i esta odissea em permet comprovar com ha madurat i com ha crescut en un any... Poc a poc, amb ànims de Maesh (crec) que un poc més i corre fins la meta amb nosaltres i altres corredors ens aproximem a la meta. I la passem.

Estic content d'haver acompanyat Patri, el que lamente és que haja sigut per un mal dia seu, no perquè estem els dos pletòrics. Però no puc queixar-me, gens ni mica. Tal com estava, hauria signat el temps abans d'eixir. A un minut arriba Wushi amb Rosa Guillamón (Myriam Talens s'havia retirat), i poc després entre Teo. Ens posem roba seca, esmorzem... i cap a casa.

S'ha acabat la Lliga. Quan em donen el diploma, faré la valoració.